Els orígens històrics d'Optica Salas es remunten a la dècada de 1860, en ple floriment del comerç a la ciutat i de l'ofici d'òptic. El jove comerciant Josep Olivé Martí -nascut a Reus el 1842 i que treballava amb el seu pare de venedor ambulant d'articles diversos pels pobles de la comarca- va instal·lar una botiga al portal del carrer de Jesús, de Reus, a l'actual cantonada amb el raval de Martí Folguera. En aquest primer establiment de la nissaga d'òptics, entre d'altres articles, es venien lents graduades per millorar la vista, muntades en diversos suports: ulleres, impertinents, monocles, prismàtics, binocles, etc. Així era l'òptica d'aquella època.

El comerç de Josep Olivé prosperava any rere any, fins que el 1898 va fer el primer salt endavant i va fusionar el negoci amb el seu gendre, Abraham Salas Banús, nascut a Reus el 1861, que es dedicava al transport en carros. Junts, van constituir aquell històric any la societat comercial La Alianza. Van obrir el nou establiment al cor de la ciutat de Reus, a la plaça del Mercadal, a la cantonada amb el carrer de Jesús, núm. 1, a la Casa Cardenyes, un gran casal del segle xvii. Va ser, doncs, una doble aliança, familiar i comercial.

El Bazar La Alianza va ser creat amb unes noves condicions i una estructura que demostraven el canvi que experimentaven el comerç i els costums a les principals ciutats catalanes. Els aparadors, amb vidres grans, fets per resultar vistosos al client i per fer badar el curiós, exposaven les novetats i els articles més remarcables de la casa. I l'enllumenat de gas havia substituït els quinqués de petroli i els llums d'oli de les velles botigues.

La Alianza, "Gran Bazar de Quincalla y Juguetes", oferia una varietat de productes similar a la del comerç que li va donar origen. Es dedicava a la venda d'articles diversos (quincalla, joguines...), i entre la variada oferta hi havia els principals aparells del món de l'òptica, amb un variat mostrari d'ulleres. La Alianza va ser un dels primers establiments a la ciutat amb els preus fixos -marcats sense variacions, on no es regatejava-, amb l'entrada lliure i amb uns grans rètols publicitaris a l'exterior de l'establiment, sota els porxos de la plaça.

El 1902, en començar les obres d'enderrocament de la Casa Cardenyes per construir-hi la Casa Navàs -joia del modernisme català de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner-, el Gran Basar La Alianza va adquirir la Casa Olives, a la mateixa plaça del Mercadal, cantonada amb el carrer de Monterols, 1, un gran casal del segle xviii on havia nascut el general Prim. El nou local, amb doble entrada, era més espaiós, luxós i ben assortit, i va esdevenir tot un referent dins del comerç local per a diverses generacions. La Alianza, amb l'entrada lliure, oferia una molt extensa varietat d'articles: quincalla, ganiveteria, marroquineria, bijuteria, perfumeria, òptica i altres propis per a regals. Aquesta adquisició va significar per a l'empresa tenir en propietat el millor local comercial del Reus d'aquella època.

El segle xx va començar amb aires de progrés, i a Catalunya van arribar les darreres novetats en ulleres i aparells òptics procedents dels Estats Units d'Amèrica, la Gran Bretanya, Alemanya i França. Espanya es va convertir, durant molts anys, en un bon client per a les principals empreses d'aquests països, ja que els fabricants de material òptic eren quasi inexistents a la Península.

La primera especialització en òptica de l'empresa es va concretar l'any 1903. L'augment de la demanda va fer que el Basar La Alianza creés una secció d'òptica que era cada cop més puixant. Amb un taller per al propi muntatge dels vidres, oferia "grans existències en tota classe d'articles concernents a aquest ram. Especialitat en el muntatge dels Cristals prescrits pels senyors Metges oculistes. Preus econòmics. Compostures de totes classes".

El 1917 es va ampliar la Secció d'Òptica, i en aquells anys de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), en la qual Espanya va restar neutral, la ciutat va viure nous anys de grans negocis i canvis en els costums, mentre es disparava el nombre de comunicacions efectuades. Des de l'any 1919, La Alianza tenia telèfon individual, amb el número 207. En aquells anys, l'establiment oferia, a més d'òptica de precisió, objectes d'art, perfumeria, guants, joguines, ferreteria, ombrel·les i paraigües, tot amb preu fix.

En la història de l'empresa, l'any 1920 va significar la independització de la Secció d'Òptica de la resta de l'empresa. El juny, Josep Olivé i Abraham Salas van adquirir el prestigiós comerç d'ortopèdia, cirurgia i òptica La Cruz Roja, fundat el 1896 pel cirurgià Josep Pujol al carrer de Monterols, 16, aleshores regentat per la seva vídua.

Adquirida La Cruz Roja, van traslladar el negoci al costat de La Alianza, a un extrem de la mateixa Casa Olives, al carrer de Monterols, 3. El nou local, arranjat especialment per a l'òptica, es va inaugurar l'1 de setembre de 1920, i els nous propietaris oferien "ampliar, millorar i reformar, en lo possible, totes les seccions". S'anunciava com La Cruz Roja, acreditat establiment de cirurgia, òptica i ortopèdia. En aquells anys s'oferien una gran varietat de muntures per a ulleres, i lents d'or, xapa or i níquel, i es garantia la puresa dels vidres utilitzats; i al costat La Alianza continuava oferint "òptica de precisió a càrrec de personal tècnic".

Amb aquesta ampliació l'òptica es va equipar amb els millors mitjans tècnics existents aleshores al país, i va ser el primer establiment d'òptica d'Espanya que va tenir la famosa màquina escalabornadora de vidre automàtica francesa. L'ús d'aquest i d'altres aparells són una mostra que Optica Salas estava a l'avantguarda de la professió i usava els darrers avenços tecnològics per al seu treball.

L'empresa va canviar de nom el 1921: La Cruz Roja es va transformar en Bazar Médico, instal·lat al mateix local, que va ser reinaugurat el juny de 1921. Propietat d'Olivé i Salas, n'exercia la direcció Abraham Salas Olivé, nascut a Reus el 1899, òptic industrial especialista, nét del fundador. S'oferien serveis i productes d'òptica, que alternaven el protagonisme comercial amb la venda d'aparells ortopèdics i instruments de cirurgia, apòsits, embenatges, productes d'higiene i material de laboratori. Els tallers eren muntats amb el material més avançat i es tallaven combinacions de vidres en blanc i color, amb totes les seccions dirigides per personal tècnic competent. Abraham Salas Olivé, com el seu pare, va ser un home ple d'iniciativa i posseïdor d'un esperit amant d'una eficaç modernitat, una persona d'idees comercials efectives, que va prestigiar molt aviat l'establiment.

En aquells anys, l'establiment era el representant del vidre Filtrays, i oferia les darreres novetats òptiques: ulleres, lents, impertinents, monocles, binocles de teatre i camp, de plata, de nacre, de carei, d'or, d'esmalt i imitacions; braguers, faixes i ortopèdia. Salas era concessionari de productes tan innovadors i amb tant d'èxit com l'Armario Frigorífico Electro-Lux, i aparells de ràdio TSH, que "proporciona la alegría en el hogar" i "puede manejarlos un niño". La casa tenia un taller de reparacions i construcció d'aparells diversos, a càrrec d'un pèrit industrial especialista, i fabricava i venia material de ràdio a "precios incombatibles en calidades superiores". El 1924 es va realitzar la primera campanya promocional de l'empresa: una comprovació gratuïta de la vista. S'anunciava com "Bazar Médico, Antigua Cruz Roja, Sección de Óptica y Ortopedia del Bazar La Alianza".

El 1921, el prestigiós fabricant de vidres alemany Carl Zeiss va donar la concessió en exclusiva a Abraham Salas per a la distribució dels seus productes a Reus.

Del 1930 al 1932 el nom comercial de l'empresa va ser A. Salas Olivé, tot i que sovint encara s'explicitava "Antigua Cruz Roja". En aquells anys, la novetat eren les ulleres de carei legítim i d'imitació "valmit", que es construïen a mida: "Ajustan como un guante, sujetan sin molestia". A l'estiu l'última novetat van ser les ulleres de sol -que van aparèixer amb el vidre tintat el 1885, però que no es van posar de moda fins a la dècada de 1930, quan les van popularitzar les actrius de Hollywood-, que es construïen a l'establiment amb totes les graduacions. Altrament, continuava funcionant, a més de l'òptica, una secció d'ortopèdia, dirigida per personal de solvència mèdica reconeguda.

El desembre de 1932 l'empresa va adoptar el nom comercial de Salas Òptic, clar i contundent. Van ser uns anys caracteritzats per la modernització i la renovació tècnica, i van ser fites importants per a l'òptica professional la publicació de la Revista Española de Óptica, Órgano Oficial de la Asociación de Ópticos (Madrid 1932-1936), que es rebia a Salas Òptic; l'aprovació del Reglamento de la Asociación de Ópticos el 1933; i la celebració de la Primera Asamblea Nacional de Ópticos a Madrid, el 1934. Però l'inici de la Guerra Civil, el juliol de 1936, va truncar durant anys els desitjos i els projectes de continuar consolidant l'avenç professional.

Malgrat el daltabaix en tots els sentits que va representar la Guerra Civil, i les evidents dificultats per al normal desenvolupament de la vida diària, Salas Òptic va continuar amb la seva activitat comercial. Quan els bombardejos eren constants sobre la població de Reus, la família Salas va haver d'anar a viure a la Selva del Camp. Abraham Salas, però, anava a obrir la botiga personalment cada dia, en bicicleta, ja que el seu automòbil -un d'entre les poques dotzenes que hi havia al Camp de Tarragona- havia estat requisat, poc després d'esclatar el conflicte bèl·lic, per milicians de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), en nom del Comitè Antifeixista de Reus. Així doncs, Abraham Salas va mantenir obert l'establiment fins pràcticament l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat.

Ja el 1939, Salas Óptico va reprendre la seva singladura empresarial amb força. L'establiment es va obrir poc després que les tropes franquistes victorioses ocupessin la ciutat de Reus. El 31 de gener de 1939, Abraham Salas declarava a les noves autoritats nacionals que l'any 1938 -en plena guerra i patint els bombardejos- va efectuar vendes per valor de 43.154 pessetes, per les quals va haver de pagar 1.012 pessetes d'impostos. Llavors, ja va poder obrir novament la botiga, sota el nou règim.

Del 1939 al 1953, a causa de l'aïllament internacional de l'Estat espanyol, el comerç exterior va ser pràcticament nul i, en conseqüència, amb pocs articles d'òptica a l'abast. Aquesta situació de mancança de materials va fer que els professionals de les òptiques haguessin d'aguditzar l'enginy, i gairebé es van convertir en inventors per solucionar els problemes de la manca de maquinària i materials. Els tallers d'òptica van tornar a ser centres d'artesania, on els òptics tenien dificultats per poder desenvolupar de manera plena i efectiva la seva professió.

La secció d'ortopèdia va viure uns anys de molta demanda a causa de la Guerra Civil, que havia deixat milers de ferits i mutilats que necessitaven tot tipus de pròtesis.

Abraham Salas va constituir el 1948 l'empresa Corporación Óptica Reusense Salas SA (CORSSA), dedicada a la fabricació d'ulleres i altres productes òptics, com microscopis. L'empresa es va estrenar amb la fabricació de les ulleres de sol CORSSA, que "constituyen una revolución en la industria nacional de gafas de sol. Mediante la adopción de modernísimos procedimientos de fabricación que sitúan a la industria española de gafas de sol en uno de los primeros lugares de la producción mundial, se ha conseguido poner a disposición de nuestro mercado unas gafas de sol mucho mejor construidas que las conocidas hasta hoy. Una perfección técnica absoluta. Unos precios extraordinariamente reducidos. Una elegancia de líneas altamente refinada. Puede usted adquirir gafas CORSSA en todas las casas ópticas de España". Els primers models que van produir van ser anomenats Salou, Prades, Peñalara, Panticosa i Dumbo.

Salas, ple d'iniciatives comercials, va fabricar i comercialitzar també altres productes tecnològics, com el Supersex, "el más moderno y práctico aparato sexador", atès l'auge que la indústria avícola estava agafant a la ciutat i a la comarca. A la VIII Asamblea Nacional de Avicultura celebrada l'octubre de 1955 a Reus, Salas Óptico hi va presentar un estand en què es recollien tots els seus productes apropiats per a l'avicultura, encapçalats pel Supersex.

A partir del 1956 Salas Óptico va ser el distribuïdor oficial a Reus de la marca d'ulleres Amor, distribuïdes per Indo. Les ulleres Amor van ser les primeres ulleres d'importació que van arribar a l'Espanya de la postguerra, i van revolucionar l'estètica de l'òptica, tot modernitzant-la ostensiblement. Amb elles va començar a canviar el concepte d'ulleres com a correctors de la vista, i va començar a implantar-se el de les ulleres com una peça de moda, ulleres de disseny, desitjables.

Si els anys cinquanta van facilitar la iniciació dels catalans i els espanyols en els hàbits més elementals del consum, durant la dècada dels seixanta es van obrir unes noves expectatives. De mica en mica, la situació econòmica va millorar, amb el desenvolupament de la indústria i del turisme, l'impuls dels Planes de Desarrollo, i un procés de liberalització econòmica. Amb l'impuls econòmic de la dècada dels seixanta i la reactivació del comerç exterior, van començar a arribar les matèries i les noves tecnologies i es van instal·lar les primeres multinacionals del sector, que van afavorir la creació d'un gran nombre d'empreses. Aquest desenvolupament es va reflectir en els establiments d'òptica, on progressivament va començar una gran transformació. Es guanyava en rapidesa, en perfecció en els acabats, i en comoditat i efectivitat en el servei.

L'Instituto de Óptica Daza de Valdés, del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, va formar i titular les primeres promocions d'òptics de la postguerra espanyola, entre ells els membres de la nissaga Salas, Abraham i Ernest, a partir del curs 1956-1957. Es van celebrar cursos d'actualització per als professionals, el 1955 es va crear la Cruzada de Protección Ocular i l'Asociación de Amigos de las Escuelas de Óptica, i el 1964 el Colegio Nacional de Ópticos -del qual Abraham Salas va ser membre des de la creació-, amb què es va consolidar l'organització professional dels òptics. L'ingrés a la Societat Europea d'Òptics Optometristes, i una llarga sèrie de congressos, cursos i conferències, van continuar elevant el nivell científic de la professió, equiparant-lo i en molts casos millorant-lo respecte a altres països d'Europa.

El desenvolupament de l'òptica a partir dels anys seixanta va representar l'inici de la seva eclosió. El gran creixement que va viure va obligar els comerços a especialitzar-se en aquest camp i deixar al marge altres productes. L'evolució tecnològica i la creixent preocupació i interès per l'estètica van convertir el que abans era un defecte en un complement de la moda i el vestir.

Ernest Salas Pellicer va obrir, l'any 1962, una nova òptica a la rambla Nova, 40, de Tarragona -aleshores Rambla del Generalísimo-, el carrer més comercial de la capital provincial. Així s'iniciava l'expansió dels establiments d'Optica Salas pel Camp de Tarragona. El creixement del mercat era important -molts tarragonins anaven a Reus a fer-se les ulleres-, i a la ciutat de Tarragona no hi havia pràcticament cap òptica dedicada en exclusiva al sector, sinó que els comerços existents continuaven venent alhora ortopèdia, cirurgia, armes, roba interior de senyora, rellotgeria, maletes, etc. Aquest primer establiment d'Optica Salas a Tarragona va ser decorat per l'artista Vicenç Ferrer.

Cinc anys després de la implantació a Tarragona, el 1967, Ernest Salas Pellicer va comprar l'Óptica Vidri, al carrer de Sant Agustí, 6, propietat del seu competidor més directe. Salas no va tancar l'establiment, sinó que el va reinaugurar amb el nom comercial de Maykel, dedicat en exclusiva a la venda de material fotogràfic.

El 1963 Salas Òptic de Reus es va traslladar a una nova botiga al carrer de Llovera, 44. S'hi oferien exclusivament productes d'òptica, i es va prescindir de la secció d'ortopèdia i cirurgia, d'acord amb els nous temps, que propiciaven una especialització total en òptica. L'establiment era equipat amb els darrers mitjans i equip tècnic del moment, i dotat amb unes modernes instal·lacions.

El 1994 es va reformar totalment l'establiment de Reus, segons un projecte de l'arquitecte Lluís Tarragó. Les instal·lacions es van adequar a les noves tendències del mercat i es va ampliar la zona d'aparadors. L'objectiu era construir una zona de transició entre el carrer i l'interior de l'establiment, en la qual el client pogués passejar tranquil·lament mentre observava els productes exposats. A més, es continuava defensant la idea de l'òptica com un espai on el client pogués veure per si mateix tots els productes, per això es va apostar per l'exposició total de les ulleres.

La ubicació de Salas Òptic al carrer de Monterols, 3, va quedar reservada a la venda a l'engròs i a les denominacions empresarials d'A. Salas Olivé i Antigua Cruz Roja, que va continuar funcionant fins al 1972, quan va ser enderrocat l'històric edifici.

El 1970 Ernest Salas va ser un dels fundadors d'Ópticos Asociados, l'organització de serveis òptics pionera al país, i alhora membre de les primeres juntes directives. Els sis socis fundadors, òptics i amics de diverses ciutats espanyoles, tenien contactes amb una cadena francesa del ram, d'on van perfeccionar la idea. En aquells primers anys, l'accés com a membre d'Ópticos Asociados era restringit a l'òptica més prestigiosa i avançada de cada localitat. Van començar amb 23 òptiques i uns 100 treballadors, però el creixement va ser tan important que el 1984 Ópticos Asociados, tot i el rigorós criteri de selecció, ja disposava de més de 100 òptics diplomats, 97 òptiques i més de 500 treballadors.

El 1986 Ópticos Asociados va passar a denominar-se Multiópticas, un nom que els fundadors van considerar més definidor i comercial. Òptica Salas també en va ser membre fundador i hi va continuar tenint una important participació. Multiópticas, que en els seus primers anys va ser la més potent organització òptica d'Espanya, va arribar a acords amb òptics d'altres països europeus, com Portugal, on es van obrir establiments propis i franquícies. En l'àmbit espanyol, Òptica Salas va formar part de Multiópticas, per atendre els clients dels seus associats, i d'Europe Service, per als serveis a la resta d'Europa. El 1996 Òptica Salas va considerar que Multiópticas havia perdut la seva filosofia inicial i que els valors s'allunyaven cada cop més de l'esperit fundacional, per la qual cosa va decidir deixar de formar part de Multiópticas, que d'una inicial selecció dels millors òptics s'havia transformat en un conglomerat d'òptiques de tot tipus.

A partir de la dècada dels setanta, l'auge del comerç i la indústria d'òptica va ser notable. Optica Salas es va esforçar per estar a l'avantguarda de les novetats que apareixien en el món de la investigació i de la indústria òptica. Els seus gabinets de refracció són una mostra de la seva constant innovació tècnica, que s'ha traduït en una millor exactitud en les refraccions i en un millorat servei al públic en general. En aquells anys, Optica Salas va experimentar un gran canvi; amb unes importants inversions un cop més es va modernitzar i va instal·lar la tecnologia més avançada del moment.

El setembre de 1971 Optica Salas va inaugurar un nou establiment a Tarragona, al carrer de López Peláez, 12. Aquest establiment, d'uns 300 m2, va permetre fer unes instal·lacions modernes i espaioses, alhora que va acollir les noves instal·lacions dels laboratoris de centratge i tallat de vidres. Amb visió comercial, va ser oberta al davant de la Clínica Monegal, un dels consultoris mèdics oftalmològics més importants de Tarragona. Aquesta concentració de potencials clients es va completar amb el proper consultori de la Creu Roja.

La darrera remodelació, del 1995, va ser dirigida per l'arquitecte Lluís Tarragó.

El 1984 Optica Salas es va transformar en persona jurídica, i n'entraren a formar part els fills d'Ernest Salas Pellicer. Dels seus cinc fills, tres són diplomats en òptica, amb la qual cosa s'ha arribat a la cinquena generació d'òptics al servei de la professió. En aquesta nova etapa es va consolidar l'expansió i es va ampliar territorialment el radi d'acció d'Optica Salas. Com diu l'escriptor Xavier Amorós, la responsabilitat compartida "es mou sota unes constants que són, sens dubte, la vocació i l'intensíssim capteniment en favor dels objectius de sempre, cosa que significa una clara fidelitat a la tradició familiar, un afany de continuïtat i de progressió ininterrompuda, presidits, invariablement, per una inquietud sostinguda per la difusió dels avenços de la ciència i de la tecnologia, aplicades, en estricta dedicació, al món complex i compromès de l'òptica en la vessant més delicada: la que té com a destí la millora i el manteniment de la visió humana".

En les darreres dècades a Espanya cada any augmenten els usuaris de productes òptics. El 1990 estaven per sota de la mitjana de la resta de països de la Comunitat Europea, però el creixement era dels més ràpids, i els usuaris d'ulleres ja superen el 50% de la població. El progrés i la recerca científica i tecnològica permeten detectar millor els defectes visuals; en aquest sentit, l'expansió fulminant de la televisió ha estat un element detector fonamental. L'evolució ha provocat un augment espectacular del nombre d'òptiques, però, com afirma Ernest Salas, "hi ha moltes cases que venen ulleres, però de professionals òptics no n'hi ha tants".

A partir dels anys vuitanta, els Salons d'Expo/Óptica a Madrid eren una mostra de l'auge de la indústria òptica del país. El 1985, en un procés d'evolució cap a la unió professional europea, es va organitzar l'Agrupació d'Òptics del Mercat Comú Europeu (GOMAC). Les principals revistes professionals del país eren Gazeta Óptica (Madrid), Ver y Oír (Barcelona), Información Óptica (Madrid), Revista del Óptico Optometrista (Valencia) i Puntex (Barcelona), al costat d'una sèrie de publicacions tècniques de diverses empreses que marquen l'univers editorial òptic del moment.

El 1985 Optica Salas va obrir una nova òptica a la rambla Nova, 111, de Tarragona, cantonada amb el carrer de l'Enginyer Cabestany. Equipat amb les últimes tècniques científiques en el món de l'òptica, l'establiment va ser muntat com una de les òptiques més avançades i sofisticades del país, amb tecnologia i recursos humans per poder trobar la solució als problemes de visió.

La inauguració, celebrada el 22 de març de 1985, que va ser tot un esdeveniment social a Tarragona i retransmès en directe per les ràdios locals, va comptar amb l'assistència del president de la Diputació de Tarragona, Josep Gomis. Ernest Salas Pellicer va fer un parlament en el qual va agrair als clients i conciutadans haver fet possible la meta que es van proposar el 1962 amb la inauguració del primer establiment a la capital de la Catalunya meridional: "Oferir a Tarragona una de les millors instal·lacions òptiques d'Europa; amb tota la modèstia, però també amb tot l'orgull de poder compartir aquesta fita amb tants i tants addictes clients que ens han ajudat a assolir-ho".

L'any 1988 es va inaugurar un nou establiment a la rambla Nova, 65, de Tarragona, cantonada amb el carrer de Sant Francesc, centre neuràlgic del comerç tarragoní. L'establiment va ser dissenyat pel decorador Ramon Bartomeu, i la darrera remodelació es va produir el 1996, sota la direcció del decorador Ramon Grau.

El 1990 es va obrir a la rambla Nova, 40, Occhiali, on s'oferia un nou concepte comercial en el món de l'òptica. Aquest establiment va ser un dels pioners en l'oferta exclusiva en ulleres de sol, ja que el producte estava totalment exposat i a l'abast dels clients. Occhiali va ser un establiment revolucionari per a l'època. El 1991, un any després de l'obertura d'Occhiali, només tres establiments a tot l'Estat espanyol oferien aquesta fórmula comercial, que amb els anys ha esdevingut un estàndard. El projecte va ser dirigit per l'arquitecte Lluís Tarragó.

El setembre de 1992 es va inaugurar un nou establiment d'Optica Salas al carrer d'en Carbó, 7, de Tortosa, la capital de les Terres de l'Ebre. Aquest fet va suposar una important expansió de l'empresa cap a les comarques més meridionals de Catalunya.

La nova òptica està situada en una de les artèries principals del centre comercial tortosí: un carrer de vianants que és pas obligat per a milers de compradors que busquen cada dia el millor en els establiments tortosins. Gràcies als grans aparadors de l'establiment, els vianants es poden deixar seduir pel disseny i la varietat de les ulleres exposades. El projecte va ser redactat i dirigit pel decorador Enrique Alado.

Aquesta òptica es va obrir en uns anys en què el món de l'òptica en general, i Optica Salas en concret, experimentaven un fort impuls i creixement. Ernest Salas Galofre, de la cinquena generació d'òptics, va assumir la responsabilitat d'aquest nou establiment, i l'any 1995 la direcció general d'Optica Salas.

L'octubre de 1996 es va inaugurar un nou establiment d'Optica Salas a Valls, la capital de l'Alt Camp. D'aquesta manera s'aconseguia un dels principals objectius d'Optica Salas: ser present de mica en mica a totes les comarques tarragonines.

La localització de la nova òptica no podia ser millor: la plaça del Pati, que forma part del centre comercial i neuràlgic de la capital vallenca i que és un espai emblemàtic amb una gran activitat cultural. El projecte va ser de l'arquitecte Lluís Tarragó. S'hi va incorporar un innovador sistema de centratge computeritzat, que es va implantar a la resta d'establiments.

El 1999 Optica Salas va inaugurar un nou establiment a l'avinguda de Ramón y Cajal, 29, de Tarragona. Amb aquesta òptica s'enceta una línia arquitectònica d'inspiració minimalista projectada per l'arquitecte Lluís Tarragó. La puresa en les línies, la senzillesa en les formes i l'amplitud dels espais donen un protagonisme i una presència absoluta al producte exposat.

Adaptant-se a les noves necessitats del mercat, s'exposen totes les ulleres, graduades i de sol, perquè el client tingui la llibertat de mirar i emprovar-se tants models com calgui. Aquesta òptica, innovadora des del punt de vista de la seva concepció, ha marcat la línia a seguir en els establiments de l'empresa.

L'any 2000 va representar una nova expansió d'Optica Salas amb l'obertura, el 9 de juny, d'un nou establiment a la plaça Nova, 12, del Vendrell, capital del Baix Penedès.

Seguint la línia iniciada a l'òptica de l'avinguda de Ramón y Cajal, a Tarragona, aquest establiment juga amb les línies estilitzades i els grans espais, repartits per les tres plantes del local. En total, són més de 300 m2 destinats al món de l'òptica. De la mateixa manera que en les darreres òptiques obertes per Òptica Salas, tot el producte està a la vista del client, amb la qual cosa es produeix una hàbil combinació entre el producte exposat i la venda assistida. El projecte va ser redactat i executat per l'arquitecte Lluís Tarragó.

El 2002 és l'any en què Optica Salas torna a centrar la seva expansió en Reus, en ple nucli comercial, a la plaça de Prim. Ofereix més de 500 m2 dedicats al món de la visió per donar el millor servei a la ciutat que va veure néixer l'empresa.

Aquest avantguardista punt de venda és la base del disseny de les noves obertures i de la remodelació dels establiments existents d'Optica Salas. Els aparadors, projectats com a nexes de comunicació entre l'establiment i el carrer, cobren importància i s'equipen amb grans monitors de plasma. Els amplis gabinets disposen de la darrera tecnologia òptica i les zones d'exposició de producte estan pensades per gaudir al màxim de l'experiència de comprar dels nostres clients. L'innovador projecte arquitectònic va ser obra de l'arquitecte Lluís Tarragó.

Coincidint amb la inauguració d'aquest establiment al bell mig de Reus, es va recuperar el logotip de principis del segle xx, atesa la seva potència gràfica i la seva modernitat.

L'any 2005 es va inaugurar l'establiment de Mataró, un edifici de tres plantes al bell mig de la zona comercial, just davant de l'Ajuntament. Va ser la primera implantació d'Optica Salas a la demarcació de Barcelona. L'elecció de la capital del Maresme va estar determinada per la seva vitalitat i el seu marcat caràcter mediterrani, que es reflecteix en el seu potent comerç de proximitat.

El disseny de l'establiment s'alinea amb el model iniciat a Reus el 2002, tot conciliant estètica i funcionalitat: espais lluminosos pensats per oferir servei en les millors condicions, amb grans aparadors i gabinets que incorporen les darreres innovacions en el món de l'òptica.

És en aquest moment quan s'implanta un sistema de videoconferència, per possibilitar, malgrat la llunyania, el contacte periòdic de tot l'equip, facilitar-ne la comunicació i mantenir els criteris d'actuació unificats.

El 2007 va continuar l'expansió amb l'obertura d'unes noves instal·lacions a Igualada, en un local ampli i lluminós, a la plaça de Cal Font.